El present

Posem dos exemples d'infinitiu per tal d'explicar la conjugació del present:

가다 (kada) és l'infinitiu "anar" i 먹다 (mokda) és l'inifitiu "menjar".

El primer verb acaba en ㅏ(a) per tant, en vocal i el segon en ㄱ (k), consonant. En coreà depenent de si el verb acaba en vocal o consonant es conjuga d'una manera o una altra. Així doncs, en el cas de 가다 (kada) conjuguem així: 갑니다 (kapnida) treiem 다 ja que és la "particula" de l'infinitiu i afegim ㅂ니다. En el cas de 먹다 (mokda) com que acaba en consonant es conjuga treient 다 i afegint 습니다 (supnida) per tal de facilitar la pronunciació 먹습니다. Posem alguns exemples més...

ACABATS EN VOCAL:

보다 (poda) mirar 봅니다

사다 (sada) comprar 삽니다

오다 (oda) venir 옵니다

자다 (chada) dormir 잡니다

ACABATS EN CONSONANT:

읽다 (ilkda) llegir 읽습니다

입다 (ipda) vestir-se 입습니다

Passem ara a fer la forma del present interrogativa. És fàcil, es conjuga igual, només que enlloc d'acabar amb ㅂ니다 / 습니다 (pnida/supnida) acabem amb ㅂ니까 / 습니까 (pnika/supnika) 

갑니까? (vens?)

먹습니까? (menges?)